La Festa Major

Hola a tots i a totes i benvinguts al meu bloc!

Ara mateix pensareu La Festa Major? Però això no era un bloc sobre llengües? Doncs sí, aquest és, efectivament, un bloc sobre ensenyament de llengües. Aquesta primera entrada tracta sobre les meves llengües: quines són? quin nivell tinc de cadascuna d'elles? Quina és la meva llengua materna? Quines són les llengües que m'agradaria aprendre?

El meu bloc no podia començar amb un altre títol que no fos aquest: La Festa Major. Des de molt molt petita els meus pares em llegien cada dia un conte: La Festa Major de la dibuixant i escriptora Pilarín Bayés. No és que només tingués aquest conte a casa, sinó que no volia que me'n llegissin cap altre i, finalment, me'l vaig acabar aprenent de memòria. La meva mare sempre diu que els "llegia" el conte sense saber llegir, l'agafava (sovint de cap per vall) i els hi recitava totes les paraules, una per una, com si llegís. El més curiós és que sabia, fins i tot, quan havia de passar la pàgina. Amb aquesta anècdota volia explicar-vos la meva intenció: volia que el punt de partida del meu bloc (o el títol de la primera entrada) fos el mateix punt de partida que vaig tenir jo amb les llengües, quan vaig començar a parlar, recitant aquest conte tan especial per mi.

Actualment parlo quatre llengües: el català, el castellà, l'anglès i el francès. El català és la meva llengua materna ja que a casa sempre s'ha parlat en català. Els meus pares, la meva germana, els meus avis, tant materns com paterns, tots parlen en català. A més a més, també vaig anar a l'escola a Catalunya, fet que fa que el meu ensenyament fos en català i, per tant, he rebut una educació tant informal com formal d'aquesta llengua. Tot això ha fet que ara sigui la llengua amb la qual em sento més còmoda parlant, aquella que considero com a pròpia i que forma part de la meva identitat d'una manera més profunda. 

Pel que fa el castellà és la meva segona llengua. La vaig començar a estudiar a l'escola, quan vaig començar la primària i fins fa poc encara feia algunes assignatures de castellà a la universitat. És important dir que visc en un poble on, malgrat el meu entorn més immediat és principalment catalanoparlant, hi ha una forta presència del castellà i, per tant, a l'escola amb alguns dels companys, era una llengua ambiental. Això ha fet que acabi tenint pràcticament el mateix nivell de català com de castellà i que, per tant, sigui una persona bilingüe. 

Vaig començar a estudiar l'anglès quan anava a quart de primària, a l'escola. Tot i així, els meus pares van decidir apuntar-me a una acadèmia per aprofundir més en aquesta llengua, ja que consideraven que era molt important que l'aprengués bé. Va ser en aquella acadèmia on vaig saber que m'encantava estudiar aquest idioma, ja que el mètode d'ensenyament formal era molt bo. Vaig anar-hi fins que vaig tenir 16 anys, que em vaig treure el First Certificate, el títol del MCER que acredita el nivell B2 en aquesta llengua. En aquell moment ja sabia que volia estudiar alguna cosa relacionada amb les llengües, especialment en anglès, llengua per la qual admeto que sento especial debilitat: gran part de la música que escolto és en anglès, les pel·lícules i alguns llibres que llegeixo són també en anglès. 

Per últim, el quart idioma, el francès, va arribar a cinquè de primària. A la meva escola el fet de poder fer francès era un premi per a aquells estudiants amb menys dificultats en les altres matèries, ja que la resta d'alumnes feien reforç. Vaig estudiar-lo, dins l'ensenyament obligatori, fins a primer de batxillerat quan em vaig treure el títol B1 del MCER. 

M'agradaria fer una menció especial a una altra llengua. És una llengua per la qual tinc un afecte particular, segurament pel paper tant important que va tenir quan vaig fer una immersió lingüística en anglès. Però, no, no va ser l'anglès. Vaig marxar a Dinamarca, un país en el qual si que vaig estudiar en anglès a la universitat però la llengua ambiental va ser una altra de ben diferent: el danès. És una llengua molt particular i diferent a la nostra. Vaig tenir la oportunitat d'aprendre'n només les nocions bàsiques, però va ser molt especial.

Si miro cap a un futur, m'agradaria continuar estudiant idiomes ja que ara a la universitat encara estic estudiant l'anglès i el francès. D'una banda m'interessa molt el rus, per la seva utilitat i el seu alfabet, tant diferent al nostre. D'altra banda, però, hi ha una llengua que em crida molt l'atenció per la seva sonoritat i la bellesa que crec que té: el portuguès. 

Bé, em sembla que ja us he atabalat prou i aquí acaba la meva primera entrada. Fins a la propera!

Jordina