De setembre a juny...

Com ja he dit en alguna entrada anterior, l'escola on vaig fer tota la meva educació infantil i primària era una escola força tradicional. Quan dic tradicional em refereixo a la manera d'organitzar-se: hi havia una planificació de continguts estricta, tot tenia un ordre i el, diguem-ne que, era el timó. 

Així que, quant a planificació no puc dir que hagi viscut res especial. Tot i així, puc dir que si que m'hagués agradat que hi hagués hagut alguna matèria la planificació de la qual fos per tasques comunicatives. Penso que és una molt bona manera de enfocar el curs: preparant un viatge (encara que fos hipotètic) o fent una obra de teatre. En aquest sentit, crec que tinc una espineta clavada, per dir-ho d'alguna manera. 

Ara bé, dins aquesta organització si que podem distingir dos fils conductors diferents, depenent de la llengua que estava aprenent: d'una banda, les llengües maternes (el català i el castellà) i, de l'altra, les llengües estrangeres (anglès i francès, principalment).

Pel que fa el català i el castellà crec que el fil conductor va ser bàsicament la gramàtica tradicional (el nom, el determinant, etc.) a mesura que anavem avançant el temàri, també anavem avançant pels diferents components de la gramàtica. En canvi, si mirem l'anglès i el francès, el fil conductor eren centres d'interès diversos de l'entorn: el menjar, l'escola, l'esport, etc. Dins de cada temari, a més a més d'aprendre el vocabulari, també apreniem formes verbals que es podien adaptar a cada centre d'interès.

A més, quan vaig aprendre danés, i com he dit en algun blog anterior, el fil conductor de les classes eren situacions comunicatives: demanar hora al metge, presentar-se, quedar amb algú... 

Malgrat no haver vist gaires fils conductors diferents, estic molt satisfeta d'haver après tot el que he après i de la manera en que ho he fet si bé m'hagues agradat veure'n més. L'important és fer-ne una bona valoració, oi? És per aixó que m'agradaria saber la vostra! Com valoreu l'organització de les classes a les que heu assistit? Espero els vostres comentaris!

Mirem més enllà: l'organització interna de les classes

Hola a tots de nou!

Durant diverses entrades hem parlat del "què" (quines llengües he estudiat), el "per què" (que hem motiva a fer-ho) però, tot i haver parlat dels mètodes que he utilitzat per aprendre-les, crec que el "com" no estaria complet si no parlés una mica de com han estat organitzades les sessions de les classes en les quals he participat.

Hi ha diverses maneres d'organitzar classes però la que, sens dubte, ha predominat dins la meva vida escolar, tant de llengües com d'altres matèries, ha estat l'aprenentatge per objectius. Classes basades en assolir els objectius mitjançant objectius específics i objectius operatius o, dit d'altra manera, recursos per desenvolupar els objectius específics a l'aula. 

Centrant-nos en les llengües maternes, recordo haver fet pràctiques d'anàlisi gramatical especialment deductives a diversos nivells: des d'explicar les normes d'accentuació i fer (MOLTS) exercicis d'accentuar, a explicar la funció del complement directe i l'indirecte i analitzar frases amb arbres.

No va ser fins que vaig entrar a la universitat que vaig veure un altra manera de fer les coses, una altra manera d'organitzar i d'aprendre: l'ABP. Pels que no hi estigueu familiaritzats, l'ABP és l'Aprenentatge Basat en Problemes: un treball comunicatiu, que requereix una preparació i que, nosaltres, fèiem sempre per grups. La valoració que en vaig fer, i que encara en faig perquè tinc classes amb aquesta organització, és molt positiva. Es treballen temes d'una manera més autònoma i profunda i en grup, fet que aporta un afegit interessant. 

Crec, doncs, que malgrat que durant la primària, ESO i batxillerat l'organització de les meves classes no ha variat gaire, ha sigut a la universitat on he conegut altres maneres de fer, que m'han servit moltíssim per progressar com a estudiant.

Ara parlem de teories psicològiques...

Si al post anterior parlàvem de mètodes en aquest parlem de teories psicològiques: quines he experimentat com a aprenent? Quins elements m'he trobat en relació amb aquestes teories? En els llibres hi ha algun rastre de alguna teoria?

En primer lloc, m'agradaria presentar-vos les teories sobre les quals hem parlat a classe: la psicologia conductista, la cognitiva, la humanista i la sociocultural. Com a aprenent crec que he de destacar-ne un, sens dubte. 

Recordo aquelles classes de català a l'escola primària (el meu estimat CEIP Països Catalans de Lliçà) en les què feiem dictats que semblaven interminables i durants els que estaves concentradíssim per no fer cap tipus d'error. I es que cada error que fèiem l'havíem de copiar unes vint vegades: pura psicologia conductista! "L'error és dolent!" Però això no us penseu que acabés a l'escola primària no, perquè recordo copiar faltes, fins i tot, a tercer d'ESO a classe de francès. Sempre m'han perseguit les llistes d'errors, què hi farem!

Tot i així, m'agradaria explicar-vos l'altre cara de la moneda. El meu professor d'anglès a primer d'ESO. Recordo que ens ensenyava les lliçons mentre cantava amb una guitarra, us prometo que és totalment cert! Per exemple, per ensenyar-nos el Present Continous va agafar la guitarra i va començar a tocar mentre anava dient: "I am playing the guitar. Veieu que estic parlant d'una cosa que està passant en aquest mateix moment?" Va ser immediat! Mai més vaig oblidar per a què s'utilitzava el Present Continous! Era un autèntic crack! A més, ens ensenyava a presentar-nos mentre ens gravava amb una càmera per a que ens poguéssim veure. Jo diria que va ser un enfocament constructista. 

I vosaltres, que en penseu? Us veu trobar amb casos similars a mi? Espero les vostres respostes! 

Fins la propera!

Parlem de teories lingüístiques i mètodes... (II)

Després d'explicar-vos la meva experiència amb l'anglès, m'agradaria fer-vos cinc cèntims del que va ser la meva curta relació amb el danès. Penso que veure com era el meu llibre i com van enfocar la manera d'ensenyar-nos-el, pot ser interessant.

D'entrada, les classes eren destinades a estudiants d'Erasmus i, per tant, gratuïtes. Anàvem a una escola que es deia LaerDansk ("Aprendre danès") i ens van fer una petita prova oral en danès, preguntant-nos coses. Segons el que anàvem entenent i com responíem a les preguntes bàsiques (d'on érem, què estudiàvem...) ens posaven en un grup o un altre. No us podeu arribar a imaginar la meva cara quan em van parlar en danès, directament a mi. Per a què us en feu una idea, us deixo un vídeo de com sona el danès (i cultura danesa, ja que hi som, no?). 

Bé, un cop organitzats, les classes eren molt basades en la pragmàtica, de fet,  fèiem molt poca gramàtica. El llibre, fins i tot, estava organitzat per situacions comunicatives i això feia que les classes estiguessin basades en vocabulari i estructures pròpies d'aquesta llengua. 

Tot i ser un idioma extremadament difícil, les classes van ser molt divertides i la professora tenia moltíssima paciència amb tots nosaltres. Realment, no crec que pugui tenir una conversa en danès, però si que podia presentar-me i anar al supermercat. Poca cosa més. Tot i així, Tak Louise!

Parlem de teories lingüístiques i mètodes...

A l'entrada anterior us vaig parlar sobre quin era el meu camí en quant a les llengües, quines havia estudiat i quines m'agradaria estudiar en un futur. Ara bé, les que ja són presents a la meva vida, com les he après? En aquesta entrada veurem amb quins mètodes m'he topat al llarg de la meva (curta) trajectòria.

M'agradaria començar amb l'anglès... és cert que vaig començar-lo a l'escola però no va ser allà on vaig apassionar-me per aquesta llengua. M'agradaria, doncs, centrar-me en com el vaig aprendre a l'acadèmia on vaig anar fins que vaig tenir 18 anys. Vaig anar a petar a una acadèmia de Granollers, la de la Rosa Maria Nadal (Rosa, si estàs llegint això, sàpigues que et mereixies un paràgraf en aquest bloc!) l'acadèmia on vaig aprendre (a estimar) l'anglès. 

Vaig arribar allà el primer dia i la Rosa ens va ensenyar el que seria el nostre primer llibre:

El meu primer llibre d'anglès

Totes aquelles classes eren basades en dos teories: la gramàtica tradicional i pragmàtica, si, dos extrems bastant oposats. D'una banda fèiem classes molt basades en traducció, ens explicaven gramàtica i traduíem. Recordo emportar-me cada dimarts i cada dijous 10 frases per traduir a casa, des del minut 1 de classes. Des de frases amb simplement el verb to be fins, als 18 anys, frases de tot tipus, encarades cap al First. En aquell moment recordo pensar: "Ostres, cada dia els mateixos deures!" Però el cert és que gràcies a aquell mètode vaig aprendre una barbaritat, la gramàtica la tenia per la mà en poques lliçons i, a més a més, moltes frases tenien expressions culturals que vàrem aprendre al llarg de tots els cursos.

D'altra banda, també hi havia un mètode més pragmàtic, més centrat en el llibre de text: producció oral i escrita així com comprensió oral i escrita. Xerràvem cada dia una estona: ens explicàvem les vacances, comentàvem la lectura del dia (el llibre en tenia moltes!) o, fins i tot, veiem capítols de alguna sèrie. Aquesta part compensava la gramàtica que us explicava abans!

Quant vaig tenir 16 anys i la Rosa em va recomanar presentar-me al First, vaig començar a fer classes amb aquest altre llibre, basat exclusivament en la gramàtica i estructures, així com a comprensió lectora i oral, ja per adults. 

L'últim llibre d'anglès que vaig fer servir a l'acadèmia

Tot i estar a un altre nivell, aquesta combinació de mètodes no es va perdre. Al nivell que ens corresponia, continuàvem traduint, explicant, entenent i aprenent. 

Per mi, sens dubte, i com a valoració personal, l'equilibri que aconseguia la Rosa amb aquests dos enfocaments era idoni. Vaig arribar a "viciar-me" amb l'anglès, fins al punt que vaig començar a escoltar només música en anglès, als 12 anys.