Ara parlem de teories psicològiques...

Si al post anterior parlàvem de mètodes en aquest parlem de teories psicològiques: quines he experimentat com a aprenent? Quins elements m'he trobat en relació amb aquestes teories? En els llibres hi ha algun rastre de alguna teoria?

En primer lloc, m'agradaria presentar-vos les teories sobre les quals hem parlat a classe: la psicologia conductista, la cognitiva, la humanista i la sociocultural. Com a aprenent crec que he de destacar-ne un, sens dubte. 

Recordo aquelles classes de català a l'escola primària (el meu estimat CEIP Països Catalans de Lliçà) en les què feiem dictats que semblaven interminables i durants els que estaves concentradíssim per no fer cap tipus d'error. I es que cada error que fèiem l'havíem de copiar unes vint vegades: pura psicologia conductista! "L'error és dolent!" Però això no us penseu que acabés a l'escola primària no, perquè recordo copiar faltes, fins i tot, a tercer d'ESO a classe de francès. Sempre m'han perseguit les llistes d'errors, què hi farem!

Tot i així, m'agradaria explicar-vos l'altre cara de la moneda. El meu professor d'anglès a primer d'ESO. Recordo que ens ensenyava les lliçons mentre cantava amb una guitarra, us prometo que és totalment cert! Per exemple, per ensenyar-nos el Present Continous va agafar la guitarra i va començar a tocar mentre anava dient: "I am playing the guitar. Veieu que estic parlant d'una cosa que està passant en aquest mateix moment?" Va ser immediat! Mai més vaig oblidar per a què s'utilitzava el Present Continous! Era un autèntic crack! A més, ens ensenyava a presentar-nos mentre ens gravava amb una càmera per a que ens poguéssim veure. Jo diria que va ser un enfocament constructista. 

I vosaltres, que en penseu? Us veu trobar amb casos similars a mi? Espero les vostres respostes! 

Fins la propera!