Sóc aquí de nou, i avui per parlar de l'avaluació. Hem vist classes, curriculums, planificacions..
però que seria de tot això si no s'avalués en algun moment o altre?
Com a aprenent, he experimentat un enfocament d'avaluació sumativa (avaluació final i qualitativa basada en la norma) al llarg de les diverses avaluacions que he tingut: tant de llengües com de la resta de matèries. És cert que els examens són una part molt important del procès d'aprenentatge d'un estudiant i que sempre estan presents en el nostre dia a dia (o com a mínim en el meu!)
Ara bé, hi ha un altre tipus d'exàmen que ha marcat en el meu procès d'aprenentatge de l'anglès: quan em vaig examinar del nivell B2 o, dit d'altra manera, quan em vaig treure el FCE. Aquest examen consistia en una prova de competència que em va permetre accedit a un certificat que acreditava aquest nivell de competència de la llengua anglesa. Aquest examen consistia en una serie de proves de diferent tipus: test d'elecció múltiple per al listening, un examen oral per al speaking, una prova de redacció per al writing i, finalment, una prova de use of english (o gramàtica).
Si m'allunyo de les llengues (tot i que no del tot) recordo una de les proves més importants que he fet a la meva vida: la selectivitat. Aquest conjunt d'exàmens que dura tres dies i que t'examines de diferents materies per a obtenir una nota per entrar a la universitat. Aquests examens em van obrir les portes a Llengües Aplicades i a conèixer les llengües des d'una nova perspectiva. No m'equivoco si dic que van ser tres dies molt durs on els nervis eren el meu principal enemic, tot i així, me'n vaig ensortir prou bé i vaig poder estudiar el que més m'agradava!
Per acabar, m'agradaria remarcar una característica de l'avaluació que, personalment, he comprovat durant l'època de l'educació secundaria: crec que és molt complicat que l'avaluació sigui completament objectiva (si no es tenen en compte els exàmens tipus test, per exemple.) perquè sovint el corrector influeix molt en la nota que s'obté. Què en penseu vosaltres? Creieu que és possible avaluar objectivament? Espero els vostres comentaris!
Hola, Jordina!
ResponEliminala veritat és que jo també penso que una avaluació totalment objectiva és bastant difícil. No hauria de ser així, perquè no haurien d'influir la visió o relació que té el professor amb l'estudiant ni per bé ni per malament, però bé, com sabem, en moltes ocasions passa.
Recordo (i mai oblidaré) que a primer de Batxillerat, vaig tenir una professora que va portar la seva filla a estudiar a l'escola i just li va tocar a la meva classe. De veritat, creu-me que va ser un infern. Segurament hi ha professors que no farien preferències, i em semblaria admirable per part seva, però penso que en general s'hauria de treballar molt perquè situacions com aquestes que poden interferir a l'avaluació no passessin!
Fins la propera:)
Hola, Jordina,
ResponEliminaIgual que la Laia penso que és molt difícil corregir de manera objectiva. Més encara en el cas de les llengües.
Pel que fa als nervis de la selectivitat, jo també els vaig passar. I mira que la carrera on volíem entrar no tenia una nota de tall gaire alta. Imagina't si arribes a voler entrar a medicina. Haguéssim mort!
Jo crec que s'hauria d'ensenyar alguna tècnica als estudiants per saber fer exàmens deixant els nervis a casa. No creus?
Fins a la propera!! El final s'acosta, (igual que l'estiu!!!!)
Marta
Hola, Jordina!
ResponEliminaJo també penso que és molt i molt difícil corregir de manera 100% objectiva. Per això crec que és molt important que el professor es faci pautes i tingui molt clar què és el que avaluarà.
Jo també m'he avaluat del FCE i, òbviament de la Selectivitat. A més, durant tota la meva educació, els examens també han sigut molt importants.
Quin descans ens quedarà quan ens els treguem de sobre, oi?
Fins aviat!
Laia