Mirem més enllà: l'organització interna de les classes

Hola a tots de nou!

Durant diverses entrades hem parlat del "què" (quines llengües he estudiat), el "per què" (que hem motiva a fer-ho) però, tot i haver parlat dels mètodes que he utilitzat per aprendre-les, crec que el "com" no estaria complet si no parlés una mica de com han estat organitzades les sessions de les classes en les quals he participat.

Hi ha diverses maneres d'organitzar classes però la que, sens dubte, ha predominat dins la meva vida escolar, tant de llengües com d'altres matèries, ha estat l'aprenentatge per objectius. Classes basades en assolir els objectius mitjançant objectius específics i objectius operatius o, dit d'altra manera, recursos per desenvolupar els objectius específics a l'aula. 

Centrant-nos en les llengües maternes, recordo haver fet pràctiques d'anàlisi gramatical especialment deductives a diversos nivells: des d'explicar les normes d'accentuació i fer (MOLTS) exercicis d'accentuar, a explicar la funció del complement directe i l'indirecte i analitzar frases amb arbres.

No va ser fins que vaig entrar a la universitat que vaig veure un altra manera de fer les coses, una altra manera d'organitzar i d'aprendre: l'ABP. Pels que no hi estigueu familiaritzats, l'ABP és l'Aprenentatge Basat en Problemes: un treball comunicatiu, que requereix una preparació i que, nosaltres, fèiem sempre per grups. La valoració que en vaig fer, i que encara en faig perquè tinc classes amb aquesta organització, és molt positiva. Es treballen temes d'una manera més autònoma i profunda i en grup, fet que aporta un afegit interessant. 

Crec, doncs, que malgrat que durant la primària, ESO i batxillerat l'organització de les meves classes no ha variat gaire, ha sigut a la universitat on he conegut altres maneres de fer, que m'han servit moltíssim per progressar com a estudiant.