A l'entrada anterior us vaig parlar sobre quin era el meu camí en quant a les llengües, quines havia estudiat i quines m'agradaria estudiar en un futur. Ara bé, les que ja són presents a la meva vida, com les he après? En aquesta entrada veurem amb quins mètodes m'he topat al llarg de la meva (curta) trajectòria.
M'agradaria començar amb l'anglès... és cert que vaig començar-lo a l'escola però no va ser allà on vaig apassionar-me per aquesta llengua. M'agradaria, doncs, centrar-me en com el vaig aprendre a l'acadèmia on vaig anar fins que vaig tenir 18 anys. Vaig anar a petar a una acadèmia de Granollers, la de la Rosa Maria Nadal (Rosa, si estàs llegint això, sàpigues que et mereixies un paràgraf en aquest bloc!) l'acadèmia on vaig aprendre (a estimar) l'anglès.
Vaig arribar allà el primer dia i la Rosa ens va ensenyar el que seria el nostre primer llibre:
El meu primer llibre d'anglès
Totes aquelles classes eren basades en dos teories: la gramàtica tradicional i pragmàtica, si, dos extrems bastant oposats. D'una banda fèiem classes molt basades en traducció, ens explicaven gramàtica i traduíem. Recordo emportar-me cada dimarts i cada dijous 10 frases per traduir a casa, des del minut 1 de classes. Des de frases amb simplement el verb to be fins, als 18 anys, frases de tot tipus, encarades cap al First. En aquell moment recordo pensar: "Ostres, cada dia els mateixos deures!" Però el cert és que gràcies a aquell mètode vaig aprendre una barbaritat, la gramàtica la tenia per la mà en poques lliçons i, a més a més, moltes frases tenien expressions culturals que vàrem aprendre al llarg de tots els cursos.
D'altra banda, també hi havia un mètode més pragmàtic, més centrat en el llibre de text: producció oral i escrita així com comprensió oral i escrita. Xerràvem cada dia una estona: ens explicàvem les vacances, comentàvem la lectura del dia (el llibre en tenia moltes!) o, fins i tot, veiem capítols de alguna sèrie. Aquesta part compensava la gramàtica que us explicava abans!
Quant vaig tenir 16 anys i la Rosa em va recomanar presentar-me al First, vaig començar a fer classes amb aquest altre llibre, basat exclusivament en la gramàtica i estructures, així com a comprensió lectora i oral, ja per adults.
L'últim llibre d'anglès que vaig fer servir a l'acadèmia
Tot i estar a un altre nivell, aquesta combinació de mètodes no es va perdre. Al nivell que ens corresponia, continuàvem traduint, explicant, entenent i aprenent.
Per mi, sens dubte, i com a valoració personal, l'equilibri que aconseguia la Rosa amb aquests dos enfocaments era idoni. Vaig arribar a "viciar-me" amb l'anglès, fins al punt que vaig començar a escoltar només música en anglès, als 12 anys.
Hola, Jordina,
ResponEliminaÉs curiós com una metodologia pot ser més o menys bona segons la persona qui està aprenent una llengua, així com també la persona que l'està ensenyant. M'alegro que la teva professora aconseguís fer-te estimar una llengua. Si mai arribo a ser professora, m'agradaria que els meus estudiants gaudissin com tu ho has fet.
Marta.
Hola de nou Jordina,
ResponEliminala veritat és que m'has fet pensar en un parell de professores que recordo molt perquè també em van fer sentir molt animada i van aconseguir que gaudís molt amb les seves classes. Una d'elles em va ensenyar que sempre s'ha de creure en el que un fa, i que aquesta és la regla perquè les coses et surtin bé.
Jo crec que aquest és el secret d'aquestes bones professores! Creuen i estimen el que fan, i això és el que els hi falta a molts professors: vocació per la seva feina!!
Fins la propera entrada reina:)
Jordina,
ResponEliminaCom la Laia també penso que el més important com a professor és que t'agradi el que fas. Així, encara que puguis no tenir tants coneixements com un altre, segur que transmets il·lusió i ganes d'aprendre als nens. Per tant, has tingut sort!